Però també estava Raimon, un músic valencià que desconeguent el
text de Serrahima i el moviment de la Nova Cançó, va començar a composar
cançons de lluita cultural.
Es van crear els Setze Jutges, un col·lectiu
de cantautors apostant també per la música en català, amb els quals, la música
es convertia en una aposta compromesa pel futur.
El gran èxit de la Nova Cançó va tindre
conseqüències negatives, ja que va cridar l’atenció de la censura franquista,
que en un primer moment no els havia considerat com una amenaça real, però
s’estaven donant compte del gran suport que la gent els hi tenia.
Així doncs, les autoritats franquistes
començaren a seguir de molt prop les lletres de les cançons, de manera que
totes aquestes abans de ser gravades es passaven per censura on o els hi
autoritzaven o els hi denegaven.
A causa de la producció comercial llunyana a
les arrels de la Nova Cançó, el bilingüisme cap al que es van decantar alguns
dels membres es va anar degradant el
moviment.
Amb la arribada de la democràcia, el moviment
ja no pareixia tindre tanta necessitat com en el franquisme i això va provocar la erosió de la Nova
Cançó, tot i que malgrat tot, l’essència de la d’aquesta, continuava viva amb
Paco Muñoz i Al Tall.
Ok, Sara. Elimina les entrades antigues, aquest blog serà la teva llibreta de classe.
ResponElimina