El misteri d'Elx

El Misteri d'Elx, també anomenat ''La Festa'', és una representació religiosa que es fa a Elx (Alacant), el 14 i 15 d'agost, on es recrea la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.

Aquesta representació té un origen medieval i per tant, aquest origen litúrgic impedeix l'aparició de la dona, ja que en aquella època el paper de la dona estava mal vist en la gran majoria d'aspectes.

L'any 2001 la UNESCO la va declarar Obra Mestra de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.




Es conserven els consuetes, que són uns mecanuscrits que contenen el text, la música i les indicacions escèniques necessàries per a la representació d'aquesta obra.

La part cantada és quasi tota en valencià i l'obra té una estructura dividida en dos-cents cinquanta-nou versos i representada amb dues parts : la mort i assumpció i la coronació.

En quant a la música, hi trobem melodies d'origen medieval i renaixentista i alguns tocs del barroc i de la música actual i també hi apareixen instruments com la guitarra i l'arpa.

L'obra es divideix en dues jornades.

En la primera jornada del Misteri, anomenada ''La vespra'', la Mare de Déu acompanyada d'àngels i de Maria Salomé i Maria Iacobe entra a la basílica.
Des de la cúpula de l’església descendix un àngel que anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli.

Seguint els desitjos de la Mare de Déu entren al temple els apòstols disposats a assistir-la en els
últims instants. Després de la mort de Maria tres adults i dos àngels, descendixen lentament per a rebre l’ànima de la Mare de Déu.


En la segona jornada de l’obra, la Festa,  que s’inicia en els moments previs al sepeli de Maria, els preparatius són interromputs per un grup de jueus que volen impedir el soterrament.
Després d’interpretar una lluita amb els apòstols, un dels hebreus intenta tocar el cos de la Mare de Déu
i queda paralitzat. Després del prodigi, convertits i batejats, els jueus s’unixen als apòstols en el
soterrament de la Mare de Déu.
Finalment, la imatge de la Mare de Déu serà depositada en un fons. En aquell moment l’Araceli descendix per emportar-se-la ressuscitada al cel.  El Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial. Maria ha sigut coronada com a reina de la creació.

PAU ALABAJOS ''DESPERTAR''

''Lluitaré per trencar les cadenes de nou, és possible somiar amb un món diferent, només cal intentar caminar sense por...''




L'autor de la cançó Despertar és Pau Alabajos.

Aquesta cançó va ser inclosa dins el disc Futur en venda l'any 2004 juntament amb 10 cançons més, tot açó, amb la discogràfica Cambra Records.
En aquest disc, no només cantava i tocava Pau Alabajos sino que hi havien més músics com Laura Navarro, Vicent Sanchís, Ricard Chulià, Oscar Sanjaime i Fede Mahiques. 
També van incloure la col.laboració d'altres  músics com Andreu Garcia (Soul Atac), Xavi Mada, Enric Bernabé, Issac Senchermés, Joan Sengermés i Adrià Barenca.

Jo no vinc de cap silenci 

però se molt bé que és lamentar 
que la meua llengua 
siga un patrimoni menyspreat 
pel poder polític 
que ens denega el dret a viure en pau. 
Jo he nascut en democràcia 
però se molt bé que és protestar 
contra la censura 
contra el genocidi cultural 
contra els privilegis 
de la nova classe dominant. 

Però no em quedaré mai de braços creuats: 
lluitaré per trencar les cadenes de nou 
és possible somiar amb un món diferent 
només cal intentar caminar sense por. 


Jo no vinc de cap silenci 
però se molt bé que és condemnar 
l´actitud racista 
d´un govern que tracta els immigrants 
com si foren mobles 
com peons en un tauler d´escacs 
jo he nascut en democràcia 
però se molt bé que és exclamar 
contra la injustícia 
d´una guerra absurda i il·legal 
contra la mentida 
contra qui evadeix la veritat. 

Però no em quedaré mai de braços creuats: 
lluitaré per trencar les cadenes de nou 
és possible somiar amb un món diferent 
només cal intentar caminar sense por.

En aquesta cançó, Pau parla i denúncia com la nostra llengua, la nostra cultura i l'emigració,  tot i tenint i estant en un Estat democràtic, segueixen sent reprimides pel poder polític que actualment, és la classe dominant.

Pau defensa la idea de que podem somiar amb un món diferent, lluitant sense por contra totes aquestes injustícies que sigue d'una manera o d'una altra, ens oprimeixen.

Tot i que en aquest vídeo només canta i toca la guitarra Pau, a la cançó enregistrada en el disc de Futur en venda hi podem trobar l'acompanyament d'altres instruments com són el violí, la bateria, l'acordió, el violoncel i el baix elèctric.





Personalment, la cançó de Despertar és una de les millors que té Pau Alabajos, ja que és una mostra de defensa de tot el que és nostre i que el poder polític està constantment intentant fer-ho desaparèixer. És molt possitiu que hi hagen músics com ell que es comprometin amb la nostra llengua i cultura, que no deixa de ser part de la nostra identitat, i que ho facen mitjançant la música i fent arribar les seves lletres a la gent.



Cal destacar que Pau Alabajos ha arribat a fer concerts en altres països com Itàlia,Bretanya, Panamà, Alemanya, Grècia, Uruguai etc.







BIBLIOGRAFIA :
http://www.lastfm.es/music/Pau+Alabajos+i+els+m%C3%BAsics+furtius
http://www.decibel.cat/grups/grups.php?accio=grup&id=370
http://www.paualabajos.cat/discografia-i-lletres/
http://blocs.mesvilaweb.cat/paualabajos

AL TALL

Al Tall és un conjunt musical valencià creat l'any 1975 per Manuel Miralles i Miquel GIl.

Actualment els membres del grup són : Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno.

En la seva música, utilitzen un repertori de nova creació amb textos actuals i una fusió de diferents elements de les tradicions mediterrànies.


Al Tall, juntament amb altres grups, van consagrar la música folk de les diferents zones ibèriques com un gènere modern i a partir del qual, s'han desenvolupat més tendències d'aquest estil.

Al Tall fan una creació de música moderna partint de sons bàsics i músiques tradicionals.

Les tasques fonamentals del grup, actualment arrelades en la societat es definieixen amb criteris com : Nova creació de música tradicional, fusió dins l'àmbit sonor mediterràni, desfolklorització i reciclatge del llenguatge tradicional sonor per a l'utilització actual.

Al Tall va ser, és i serà una referència fonamental de la reivindicació de la nostra llengua i dels drets nacionals del nostre país.



Utilitzen instruments com el baix elèctric, la dolçaina, el saxo, la flauta dolça i travessera, la acordió, guitarres elèctriques i acústiques, guitarrons, llaüts, teclats, percussions, bateria etc.



''Quan el mal ve d'Almanssa'' va ser un disc dels més populars de Al Tall.

1.Quin creus que és el motiu d'anomenar així al disc?

En la Batalla d'Almanssa, les tropes de Felip V van derrotar a les tropes de Carles d'Àustria, la qual cosa va comportar que Castella ocupara el Regne de València.
València va perdre els furs conseguits fins aleshores i es van imposar els Decrets de Nova Planta, on els valencians perdíen totes les seves institucions de govern i quedaven sotmesos a les lleis de Castella i l'idioma de Castella va anar substituint al valencià.

2.Qui eren els maulets?

Eren partidaris de Carles d'Àustria en el Regne de València, generalment eren camperols.



3.Què és la muixeranga?

És un conjunt de danses i castellers originats al País Valencià que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí, però també hi han colles per totes les comarques valencianes.
Aquesta dança, s'acompanya amb música de tabalet i dolçaina amb una melodía molt característica, però de qui es desconeix l'autor.
Alguns nacionalistes valencians identifiquen aquest himne com el seu himne del país valencià, i no l'himne regional.

 LA MUIXERANGA

Des de la nit

brolla la llum

que ens crida a despertar.

Som a l'albada

i la terra es manifesta

un país precís

que es fa ben cert

des del somni secular.

Som a l'albada

i la terra es va fent clara,

un antic país

que hem d'endreçar

i portar a l'avenir.

Des de l'hivern

mouen els brots

que l'arbre cobriran de flor.

Des de les serres

a la mar i a les estrelles,

un país ardent

engendrarà

l'enyorada llibertat

Des de la història

ens aguaita la memòria,

un antic país

que hem d'endreçar

i portar a l'avenir.

Poble menut,

harca i juí,

que el dia està arribant

són els nostres fills

qui gestaran

una terra en llibertat.

L'aire està moguent per la

llibertat

i el vent de ponent girarà en

llevant.

Aquesta cançó reivindica el dret de poder arribar a tenir una terra lliure i disposar d'una vertadera llibertat sense cap tipus de repressió.

RAIMON ''VELES E VENTS''

                               ''Amor, de vós jo en sent més que no en sé'' 

                         
                          (En català actual)
                          Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la

mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,
i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.

Que després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i
que  sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler,  podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

El nom del poema és Veles e vents i l'autor d'aquest és Ausiàs March, però qui l'utilitza per a fer música és Raimon Pelegero, un cantautor valencià.

Aquesta cançó la va incloure dins del seu disc Per destruir aquell qui l'ha desert l'any 1970, on s'incloien 13 adaptacions de poemes del segle XV. Un any després, va tornar a incloure aquesta cançó al disc Raimon: Catalonian Protest Songs, gravat amb la discogràfica Folkways Record i amb un total de 10 cançons.

Aquest poema narra la història d'un home que fa un viatge des d'Itàlia fins a València en busca de la seva estimada. L'autor l'estima però no sap si el seu amor és correspost. 

En aquest viatge corre grans perills i demanarà ajuda als vents per arribar a terra.

                                               

A la lletra de Veles e vents en català antic, té tots els versos decasíl.labs i per tant d'art major i amb una rima consonant.

La veu està en primera persona, ja que parla d'ell mateix, de la seva història i dels seus sentiments.

En quant a l'anàlisi musical, en la cançó interpretada per Raimon al disc Catalonian Protest Songs, hi podem trobar només un sol instrument, la guitarra. Tot i que, en alguns concerts hi introdueix el piano com acompanyament. La cançó té un ritme binari.

La cançó es divideix en estrofes (1r,2n i 4t paràgrafs) i en tornades (3r i 6t paràgrafs).

Aquesta cançó o poema és difícil d'entendre al principi, ja que està en català antic.

CURIOSITATS.

Ausiàs March va ser un gran poeta valencià de la primera meitat del segle XV. La obra de Ausiàs està constituida per 124 poesies. Només mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona. Va crear el ''Jo poètic'', per mitjà del qual expressava els seus sentiments cap a la dona que estimava i que normalment no era un amor correspost, la qual cosa fa que els seus poemes tinguen un toc trist.

Raimon, als vint-i-un anys es va traslladar a València per estudiar història, és llavors quan descobreix la seva pròpia cultura i fa les primeres lectures de Ausiàs March. Nou anys després, estava cantant els seus poemes.

BIBLIOGRAFIA.

www.wikipedia.com

jafudes.blogspot.com.es

blocs.xtec.cat

www.cancioneros.com

www.scribd.com

RESUM DE LA NOVA CANÇÓ

Durant la dècada dels 60 i per tant, durant les restriccions franquistes i la repressió cultural de la nostra llengua, un grup de joves intèrprets van aconseguir plenar auditoris i atraure a la gent amb cançons en català que reivindicaven la normalitat de la llengua i criticaven les injustícies franquistes. Aquestes cançons van colpejar fort i calaren amb força a les generacions d’estudiants descontents. El sorgiment de la Nova Cançó va ser conseqüència d’una inquietud cultural de molta gent, però el principal motiu de l’esclat d’aquest moviment va ser un escrit publicat en una revista l’any 1959 per Lluís Serrahima, que amb el títol de ‘’Ens calen cançons d’ara’’, deia que es necessitaven cançons que parlaren de tot el que estava succeint. El moviment de la Nova Cançó va aparèixer principalment a Catalunya amb alguns cantants com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat.

Però també estava Raimon, un músic valencià que desconeguent el text de Serrahima i el moviment de la Nova Cançó, va començar a composar cançons de lluita cultural.

 

Es van crear els Setze Jutges, un col·lectiu de cantautors apostant també per la música en català, amb els quals, la música es convertia en una aposta compromesa pel futur.

El gran èxit de la Nova Cançó va tindre conseqüències negatives, ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com una amenaça real, però s’estaven donant compte del gran suport que la gent els hi tenia.

Així doncs, les autoritats franquistes començaren a seguir de molt prop les lletres de les cançons, de manera que totes aquestes abans de ser gravades es passaven per censura on o els hi autoritzaven o els hi denegaven.

A causa de la producció comercial llunyana a les arrels de la Nova Cançó, el bilingüisme cap al que es van decantar alguns dels membres  es va anar degradant el moviment.

Amb la arribada de la democràcia, el moviment ja no pareixia tindre tanta necessitat com en el franquisme  i això va provocar la erosió de la Nova Cançó, tot i que malgrat tot, l’essència de la d’aquesta, continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall.