dilluns, 22 d’octubre del 2012

RAIMON ''VELES E VENTS''


                               ''Amor, de vós jo en sent més que no en sé'' 
                         
                          (En català actual)
                          Veles i vents compliran els meus desigs, fent camins incerts per la
mar. Mestral i ponent en contra d’ells veig armar-se; xaloc i llevant
els han d’ajudar amb els seus amics, el gregal i el migjorn,
fent humils precs al vent de tramuntana que en el seu bufar els
sigui favorable i que tots cinc duguin a terme el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural,

i mostrarà voler mal a tota cosa que sobre d’ell s’aturi un
moment: peixos grans i petits correran a refugi i cercaran amagatalls
secrets: fugint del mar, on s’han nodrit i han nascut, saltaran
a terra com a gran remei.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.

Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és
anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal
separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no
m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè,
vivint nosaltres, no crec que pugui succeir.

Que després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i

que  sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest
món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi
ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria
en quina mesura em vol el vostre voler,  podria témer o confiar
en l’esdevenidor.

Amor, de vós jo en sento més que no en sé, per la qual cosa la
part pitjor me’n restarà, i de vós en sap el qui sense vós està: a joc
de daus us compararé.




El nom del poema és Veles e vents i l'autor d'aquest és Ausiàs March, però qui l'utilitza per a fer música és Raimon Pelegero, un cantautor valencià.

Aquesta cançó la va incloure dins del seu disc Per destruir aquell qui l'ha desert l'any 1970, on s'incloien 13 adaptacions de poemes del segle XV. Un any després, va tornar a incloure aquesta cançó al disc Raimon: Catalonian Protest Songs, gravat amb la discogràfica Folkways Record i amb un total de 10 cançons.




Aquest poema narra la història d'un home que fa un viatge des d'Itàlia fins a València en busca de la seva estimada. L'autor l'estima però no sap si el seu amor és correspost. 
En aquest viatge corre grans perills i demanarà ajuda als vents per arribar a terra.


                                               

A la lletra de Veles e vents en català antic, té tots els versos decasíl.labs i per tant d'art major i amb una rima consonant.
La veu està en primera persona, ja que parla d'ell mateix, de la seva història i dels seus sentiments.

En quant a l'anàlisi musical, en la cançó interpretada per Raimon al disc Catalonian Protest Songs, hi podem trobar només un sol instrument, la guitarra. Tot i que, en alguns concerts hi introdueix el piano com acompanyament. La cançó té un ritme binari.
La cançó es divideix en estrofes (1r,2n i 4t paràgrafs) i en tornades (3r i 6t paràgrafs).

Aquesta cançó o poema és difícil d'entendre al principi, ja que està en català antic.


CURIOSITATS.

Ausiàs March va ser un gran poeta valencià de la primera meitat del segle XV. La obra de Ausiàs està constituida per 124 poesies. Només mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona. Va crear el ''Jo poètic'', per mitjà del qual expressava els seus sentiments cap a la dona que estimava i que normalment no era un amor correspost, la qual cosa fa que els seus poemes tinguen un toc trist.

Raimon, als vint-i-un anys es va traslladar a València per estudiar història, és llavors quan descobreix la seva pròpia cultura i fa les primeres lectures de Ausiàs March. Nou anys després, estava cantant els seus poemes.



BIBLIOGRAFIA.

www.wikipedia.com
jafudes.blogspot.com.es
blocs.xtec.cat
www.cancioneros.com
www.scribd.com


dimecres, 10 d’octubre del 2012

RESUM DE LA NOVA CANÇÓ

Durant la dècada dels 60 i per tant, durant les restriccions franquistes i la repressió cultural de la nostra llengua, un grup de joves intèrprets van aconseguir plenar auditoris i atraure a la gent amb cançons en català que reivindicaven la normalitat de la llengua i criticaven les injustícies franquistes. Aquestes cançons van colpejar fort i calaren amb força a les generacions d’estudiants descontents. El sorgiment de la Nova Cançó va ser conseqüència d’una inquietud cultural de molta gent, però el principal motiu de l’esclat d’aquest moviment va ser un escrit publicat en una revista l’any 1959 per Lluís Serrahima, que amb el títol de ‘’Ens calen cançons d’ara’’, deia que es necessitaven cançons que parlaren de tot el que estava succeint. El moviment de la Nova Cançó va aparèixer principalment a Catalunya amb alguns cantants com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat.


Però també estava Raimon, un músic valencià que desconeguent el text de Serrahima i el moviment de la Nova Cançó, va començar a composar cançons de lluita cultural.

 



Es van crear els Setze Jutges, un col·lectiu de cantautors apostant també per la música en català, amb els quals, la música es convertia en una aposta compromesa pel futur.
El gran èxit de la Nova Cançó va tindre conseqüències negatives, ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com una amenaça real, però s’estaven donant compte del gran suport que la gent els hi tenia.
Així doncs, les autoritats franquistes començaren a seguir de molt prop les lletres de les cançons, de manera que totes aquestes abans de ser gravades es passaven per censura on o els hi autoritzaven o els hi denegaven.
A causa de la producció comercial llunyana a les arrels de la Nova Cançó, el bilingüisme cap al que es van decantar alguns dels membres  es va anar degradant el moviment.
Amb la arribada de la democràcia, el moviment ja no pareixia tindre tanta necessitat com en el franquisme  i això va provocar la erosió de la Nova Cançó, tot i que malgrat tot, l’essència de la d’aquesta, continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall