El Misteri d'Elx, també anomenat ''La Festa'', és una representació religiosa que es fa a Elx (Alacant), el 14 i 15 d'agost, on es recrea la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu.
Aquesta representació té un origen medieval i per tant, aquest origen litúrgic impedeix l'aparició de la dona, ja que en aquella època el paper de la dona estava mal vist en la gran majoria d'aspectes.
L'any 2001 la UNESCO la va declarar Obra Mestra de Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
.jpg)
Es conserven els consuetes, que són uns mecanuscrits que contenen el text, la música i les indicacions escèniques necessàries per a la representació d'aquesta obra.
La part cantada és quasi tota en valencià i l'obra té una estructura dividida en dos-cents cinquanta-nou versos i representada amb dues parts : la mort i assumpció i la coronació.
En quant a la música, hi trobem melodies d'origen medieval i renaixentista i alguns tocs del barroc i de la música actual i també hi apareixen instruments com la guitarra i l'arpa.
L'obra es divideix en dues jornades.
En la primera jornada del Misteri, anomenada ''La vespra'', la Mare de Déu acompanyada d'àngels i de Maria Salomé i Maria Iacobe entra a la basílica.
Des de la cúpula de l’església descendix un àngel que anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli.
Seguint els desitjos de la Mare de Déu entren al temple els apòstols disposats a assistir-la en els
últims instants. Després de la mort de Maria tres adults i dos àngels, descendixen lentament per a rebre l’ànima de la Mare de Déu.
En la segona jornada de l’obra, la Festa, que s’inicia en els moments previs al sepeli de Maria, els preparatius són interromputs per un grup de jueus que volen impedir el soterrament.
Després d’interpretar una lluita amb els apòstols, un dels hebreus intenta tocar el cos de la Mare de Déu
i queda paralitzat. Després del prodigi, convertits i batejats, els jueus s’unixen als apòstols en el
soterrament de la Mare de Déu.
Finalment, la imatge de la Mare de Déu serà depositada en un fons. En aquell moment l’Araceli descendix per emportar-se-la ressuscitada al cel. El Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial. Maria ha sigut coronada com a reina de la creació.
