RESUM DE LA NOVA CANÇÓ

Durant la dècada dels 60 i per tant, durant les restriccions franquistes i la repressió cultural de la nostra llengua, un grup de joves intèrprets van aconseguir plenar auditoris i atraure a la gent amb cançons en català que reivindicaven la normalitat de la llengua i criticaven les injustícies franquistes. Aquestes cançons van colpejar fort i calaren amb força a les generacions d’estudiants descontents. El sorgiment de la Nova Cançó va ser conseqüència d’una inquietud cultural de molta gent, però el principal motiu de l’esclat d’aquest moviment va ser un escrit publicat en una revista l’any 1959 per Lluís Serrahima, que amb el títol de ‘’Ens calen cançons d’ara’’, deia que es necessitaven cançons que parlaren de tot el que estava succeint. El moviment de la Nova Cançó va aparèixer principalment a Catalunya amb alguns cantants com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat.

Però també estava Raimon, un músic valencià que desconeguent el text de Serrahima i el moviment de la Nova Cançó, va començar a composar cançons de lluita cultural.

 

Es van crear els Setze Jutges, un col·lectiu de cantautors apostant també per la música en català, amb els quals, la música es convertia en una aposta compromesa pel futur.

El gran èxit de la Nova Cançó va tindre conseqüències negatives, ja que va cridar l’atenció de la censura franquista, que en un primer moment no els havia considerat com una amenaça real, però s’estaven donant compte del gran suport que la gent els hi tenia.

Així doncs, les autoritats franquistes començaren a seguir de molt prop les lletres de les cançons, de manera que totes aquestes abans de ser gravades es passaven per censura on o els hi autoritzaven o els hi denegaven.

A causa de la producció comercial llunyana a les arrels de la Nova Cançó, el bilingüisme cap al que es van decantar alguns dels membres  es va anar degradant el moviment.

Amb la arribada de la democràcia, el moviment ja no pareixia tindre tanta necessitat com en el franquisme  i això va provocar la erosió de la Nova Cançó, tot i que malgrat tot, l’essència de la d’aquesta, continuava viva amb Paco Muñoz i Al Tall.